55 del Cigne
55 del Cigne |
---|
Tipus | supergegant blau, estrella variable polsant, estrella que presenta línies d'emissió, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | B4Ia[1] |
---|
Constel·lació | Cigne |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 1.453 pc [2] |
---|
Magnitud aparent (V) | 4,86 (banda V)[3] |
---|
Massa | 23 M☉ |
---|
Temperatura efectiva | 16.270 K[4] |
---|
Paral·laxi | 0,5435 mas[5] |
---|
Moviment propi (declinació) | −2,516 mas/a [5] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −2,233 mas/a [5] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 38 km/s[6] |
---|
Velocitat radial | −7,2 km/s[7] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 120,2 cm/s²[4] |
---|
Ascensió recta (α) | 20h 48m 56.2916s[5] |
---|
Declinació (δ) | 46° 6' 50.8836''[5] |
---|
Metal·licitat | −0,21[8] |
---|
Company de | 2MASS J20485654+4606288 (mul) |
---|
|
|
55 del Cigne (55 Cygni) és una estrella supergegant blava a la constel·lació del Cigne. Hom creu que és membre de l'associació estel·lar Cygnus OB7 al voltant d'aproximadament 2.700 anys llum.
La seva magnitud aparent és de 4,86, però és lleugerament variable i l'estrella també s'anomena V1661 Cyg. Quan es va analitzar per primera vegada, es va classificar com una variable supergegant irregular,[9] però estudis posteriors l'han tractat com una variable Alfa Cygni.[9] Mostra pulsacions amb períodes múltiples d'unes poques hores a 22 dies, i amb modes p i g. A part dels modes p i g, també s'han trobat modes estranys i inestabilitats associades en els models d'aquesta estrella.[10] L'espectre també mostra variacions, donant lloc a diferents classificacions per a l'estrella.[11]
Les propietats exactes de 55 Cygni no es coneixen amb precisió i també són variables. És una supergegant lluminosa calenta centenars de milers de vegades més lluminosa que el sol. Aquesta estrella era originalment un estàndard per al tipus espectral B3 Ia.[12]
El tipus de pulsacions que exhibeix 55 Cyg suggereixen que anteriorment era una supergegant vermella que ha vessat les seves capes externes. S'espera que els supergegants vermells més massius passen per una fase de supergegant blau abans de convertir-se en una estrella de Wolf-Rayet i, finalment, explotar com a supernova de tipus Ib o Ic.[13]
Referències
- ↑ Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
- ↑ «The interstellar Ca II distance scale» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 15-09-2009, pàg. 833–840. DOI: 10.1051/0004-6361/20079144.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Carmelle Robert «Bayesian statistics as a new tool for spectral analysis - I. Application for the determination of basic parameters of massive stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2015, pàg. 28–52. DOI: 10.1093/MNRAS/STV1889.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
- ↑ 9,0 9,1 Lefèvre, L.; Marchenko, S. V.; Moffat, A. F. J.; Acker, A. «A systematic study of variability among OB-stars based on HIPPARCOS photometry». Astronomy and Astrophysics, 507, 2, 2009, pàg. 1141. Bibcode: 2009A&A...507.1141L. DOI: 10.1051/0004-6361/200912304.
- ↑ Yadav, Abhay Pratap; Glatzel, Wolfgang (en anglès) Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 457, 4, 2016, pàg. 4330–4339. Bibcode: 2016MNRAS.457.4330Y. DOI: 10.1093/mnras/stw236. ISSN: 0035-8711 [Consulta: free].
- ↑ Maharramov, Y. M. Astronomy Reports, 57, 4, 2013, pàg. 303–309. Bibcode: 2013ARep...57..303M. DOI: 10.1134/S1063772913030037.
- ↑ Morgan, W. W.; Roman, Nancy G. Astrophysical Journal, 112, 1950, pàg. 362. Bibcode: 1950ApJ...112..362M. DOI: 10.1086/145351.
- ↑ Kraus, M.; Haucke, M.; Cidale, L. S.; Venero, R. O. J.; Nickeler, D. H.; Németh, P.; Niemczura, E.; Tomić, S.; Aret, A. «Interplay between pulsations and mass loss in the blue supergiant 55 Cygnus = HD 198 478». Astronomy & Astrophysics, 581, 2015, pàg. A75. arXiv: 1507.01846. Bibcode: 2015A&A...581A..75K. DOI: 10.1051/0004-6361/201425383.
|
|