53 de Perseu

Infotaula objecte astronòmic53 de Perseu
Tipusestrella variable, Estrella B polsant lenta, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B4IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPerseu Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra145,9492 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,42 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,812 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva16.720 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi6,8802 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−35,177 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)21,659 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar22 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial7,3 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 21m 33.1662s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)46° 29' 55.9648''[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

53 de Perseu (53 Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +4,81. S'hi troba a 465 anys llum del sistema solar.

53 de Perseu està catalogat com un calent subgegant blau de tipus espectral B4IV de 16.200 K de temperatura efectiva.[8][9] En conseqüència, una gran part de la seva energia és emesa com a llum ultraviolada, i la seva lluminositat bolomètrica —en totes les longituds d'ona— és 1100 vegades major que la del Sol. El seu radi, 4,2 vegades més gran que el radi solar, així com la seva massa, 5,7 major que la massa solar, suggereixen que en realitat és un estel encara en la seqüència principal amb una edat clarament inferior a 70 milions d'anys.[10] El seu contingut en metalls, com en altres estels de la seva classe, és inferior al del Sol, aproximadament la meitat que en aquest.

53 de Perseu és un estel variable amb una petita variació de lluentor de 0,05 magnituds. Per això, rep la denominació, quant a variable, d'V469 de Perseu. És prototip de les denominades «estrelles B polsants lentes» (SPB), on pulsacions no radials fan que unes parts de la superfície estel·lar es moguin cap a fora i unes altres cap a dins, efecte que es pot apreciar en el seu espectre. S'han identificat dos períodes principals de 2,16 i 1,66 dies, si bé es coneixen altres quatre.[10] Aquestes variables poden ser considerades una versió de les variables Beta Cephei en les estrelles B menys calentes.

Referències

  1. «The kinematics of the Gould belt: an expanding group ?». The Astrophysical Journal Supplement Series, 12-1968, pàg. 371. DOI: 10.1086/190179.
  2. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  6. Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. «d Persei» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 22 desembre 2020].
  9. V0469 Persei Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (Alcyone)
  10. 10,0 10,1 «53 Persei» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 22 desembre 2020].