El cartutx 5,56 × 45 mm OTAN és una munició per a fusell desenvolupada als Estats Units específicament per al fusell d'assaltM16 a la dècada de 1960. Posteriorment va ser adoptada com a munició estàndard de l'OTAN, i és utilitzada àmpliament pels seus exèrcits així com els de països no membres.[1] Aquesta munició és una variant del cartutx .223 Remington.
Posteriorment van sorgir diverses crítiques sobre el calibre 7,62, ja que el consideraven massa potent pels fusells de servei del moment, causant retrocés excessiu i no permetent una cadència de foc prou alta. Això va provocar el desenvolupament de noves municions més lleugeres per part d'empreses dels Estats Units d'Amèrica que portarien al cartutx 5,56 x 45 mm, adoptat per l'exèrcit dels Estats Units i posteriorment als anys 1970 per l'OTAN.
Des de la seva implementació han sorgit certes crítiques a aquest calibre degut a una menor abast efectiu i poder destructiu que altres calibres militars, a pesar d'això s'ha implementat a la major part de forces armades del món. Aquestes crítiques s'han accentuat davant de l'experiència en combat a la Guerra de l'Afganistan on les tropes de la Força Internacional d'Assistència i de Seguretat, armades sobretot amb el calibre 5,56, es van trobar combats amb l'enemic a més de 300 (la distància màxima efectiva en combat d'aquesta munició).[3] Això ha portat a la reintroducció d'armes amb el 7,62 x 51 mm OTAN, així com el desenvolupament de versions millorades de la munició del 5,56. Una altra tendència de la dècada del 2000 és el disseny i introducció de cartutxos sense plom (ni en la bala ni en el propel·lent), per evitar-ne l'impacte ambiental.[4]
