49 del Lleó

Infotaula objecte astronòmic49 del Lleó
Tipusestrella binària, estrella binària espectroscòpica, binària eclipsant, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi3,77 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,08 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,67 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.078 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,61 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,23 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−52,68 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar23 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial16,7 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)10h 35m 2.1589s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)8° 39' 1.5434''[4] Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
ADS 7837 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
2MASS J10350215+0839014 (2MASS)
BD+09 2374 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J10350+0839AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
GC 14541 (Catàleg General de Boss)
GCRV 6618 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HD 91636 (Henry Draper Catalogue)
HIC 51802 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 51802 (Catàleg Hipparcos)
HR 4148 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
PMC 90-93 6002 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 156980 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 6200 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SAO 118380 (Catàleg SAO)
TD1 14950 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
UBV 21320 (UBV)
TX Leo (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J10350+0839AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YZ 8 5521 (YZ)
YPAC 494 (Yunnan Photoelectric Astrolabe Catalogue)
uvby98 100091636 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
SBC9 618 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
HGAM 598 (A catalogue of Hgamma measures)
SBC7 406 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
WEB 9435 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
49 Leo (Nomenclatura de Flamsteed)
TIC 392847757 (TESS Input Catalog)
AG+08 1391 (AGK3U)
UBV M 16356 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

49 del Lleó (49 Leonis) és un sistema estel·lar a la constel·lació del Lleó situat molt prop de l'eclíptica, 51 minuts d'arc a l'est de ρ Leonis.[7] De magnitud aparent +5,67, s'hi troba a 428 anys llum del sistema solar.

49 del Lleó és, en primera instància, un estel binari la component principal del qual és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A2V. Aquesta té una temperatura efectiva de 9.360 K i una lluminositat 116 vegades superior a la lluminositat solar. Amb una massa 3,73 vegades major que la del Sol, el seu radi és 4,1 vegades més gran que el radi solar. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 23 km/s.[8] La component secundària té una temperatura de 7.490 K i és 7 vegades menys lluminosa que la seva companya. La seva massa és 2,24 vegades major que la del Sol i és 2,43 vegades més gran que aquest.[9]

Ambdós estels constitueixen una binària eclipsant, semblant a Algol (β Persei) o a ζ Phoenicis. Cada 2,445 dies, la lluentor de 49 del Lleó disminueix 0,09 magnituds quan té lloc l'eclipsi principal —en el qual l'estel secundari intercepta la llum de l'estel primari—, mentre que també hi ha un eclipsi secundari que provoca un descens de lluentor de 0,03 magnituds.[10] Per això, 49 Leonis rep la denominació de TX Leonis en quant a estel variable.

Un tercer estel completa el sistema estel·lar. De magnitud aparent +8,10, visualment es troba a 2,18 segons d'arc de la binària.[11] Té una massa de 1,69 masses solars i completa una òrbita al voltant de la binària cada 2.330 anys.[12]

Referències

  1. ↑ Afirmat a: MK classifications of some northern hemisphere binary systems. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 131–144. Data de publicació: 1975.
  2. ↑ Afirmat a: SIMBAD.
  3. ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. ↑ «V* TX Leo -- Eclipsing binary of Algol type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 7 gener 2021].
  8. ↑ Royer, F.; Zorec, J.; Gómez, A. E. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions». Astronomy and Astrophysics, 463, 2, 2007. pp. 671-682.
  9. ↑ Soydugan, E.; Soydugan, F.; Demircan, O.; İbanoǧlu, C. «A catalogue of close binaries located in the δ Scuti region of the Cepheid instability strip». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 370, 4, 2006. pp. 2013-2024.
  10. ↑ Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics, 446, 2, 2006. pp. 785-789.
  11. ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.
  12. ↑ Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 925-938.