37 del Taure

Aquest article tracta sobre 37 Tauri. Vegeu-ne altres significats a «A Tauri».
Infotaula objecte astronòmic37 del Taure
Tipusestrella doble òptica, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K0III-IIIb[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra56,7556 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre15.700.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,57 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,37 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,99 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.808 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi17,6194 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−58,496 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)93,067 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar2,8 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial8,88 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial550 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 4m 41.7129s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)22° 4' 54.9468''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,09[3] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada1,39 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J04044170+2204549 (2MASS)
BD+21 585 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J04047+2204A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 1112 (FK5)
GC 4897 (Catàleg General de Boss)
GCRV 2327 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GSC 01262-01645 (GSC)
HD 25604 (Henry Draper Catalogue)
HIC 19038 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 19038 (Catàleg Hipparcos)
HR 1256 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IDS 03588+2148 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRAS 04017+2156 (IRAS)
IRC +20070 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 848 (JP11)
N30 836 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 897 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 738 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 93219 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 600 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SAO 76430 (Catàleg SAO)
SRS 31112 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 2784 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 1262-1645-1 (Catàleg Tycho)
UBV 3984 (UBV)
WDS J04047+2205A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YZ 21 1314 (YZ)
WEB 3661 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 53164002838682368 (Gaia Data Release 2)
37 Tau (Nomenclatura de Flamsteed)
A¹ Tau (nomenclatura de Bayer)
Gaia DR3 53164002842376832 (Gaia DR3)
TIC 15734502 (TESS Input Catalog)
AG+21 377 (AGK3U)
UBV M 9919 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

37 del Taure (37 Tauri) és una única estrella de color taronja a la constel·lació zodiacal de Taure. S'hi pot veure a ull nu, amb una magnitud visual aparent de 4,36.[9] Té un company visual de magnitud 10,01 amb una separació angular de 134,30″ en un angle de posició de 138,6°, a partir del 2003.[10] Basat en un desplaçament de la paral·laxi anual de 17,43 ± 0,21 mas,[11] 37 Tauri s'hi troba a uns 187 anys llum de distància. S'està allunyant del Sol amb una velocitat radial heliocèntrica de 9,5 km.

Es tracta d'una estrella gegant de tipus K evolucionada amb un tipus espectral K0 III-IIIb.[12] A l'edat de 1.39 [13] mil milions d'anys, s'ha convertit en un gegant vermell, cosa que indica que està generant energia a través de la fusió d'heli en el seu nucli.[14] L'estrella té al voltant del doble de la massa del Sol i s'ha expandit fins a 10 [9] vegades el radi del Sol. Està radiant aproximadament 60 [14] vegades la lluminositat del Sol des de la seva fotosfera ampliada a una temperatura efectiva de 4.732 K.[13]

Astronomia xinesa

En astronomia xinesa, 37 del Taure és anomenat 月, Pinyin: Yuè, significant Lluna, perquè aquesta estrella s'està marcant i posició sol dins asterisme de Lluna, mansió de Cap Pelut (vegeu : constel·lació xinesa).[15]

Referències

  1. ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
  4. ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. ↑ «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201527883.
  6. ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  7. ↑ Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
  8. ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  9. ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 9-2008, p. 869–879. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13596.x.
  10. ↑ Mason, B. D.; Wycoff, G. L.; Hartkopf, W. I.; Douglass, G. G. «The Washington Visual Double Star Catalog». The Astronomical Journal, 122, 6, 2014, p. 3466. DOI: 10.1086/323920.
  11. ↑ Anderson, E.; Francis, Ch. «XHIP: An extended hipparcos compilation». Astronomy Letters, 38, 5, 2012, p. 331. DOI: 10.1134/S1063773712050015.
  12. ↑ Luck, R. Earle «Abundances in the Local Region. I. G and K Giants». Astronomical Journal, 150, 3, 2015. DOI: 10.1088/0004-6256/150/3/88.
  13. ↑ 13,0 13,1 Puzeras, E.; Tautvaišienė, G.; Cohen, J. G.; Gray, D. F. «High-resolution spectroscopic study of red clump stars in the Galaxy: iron-group elements». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 408, 2, 10-2010, p. 1225–1232. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2010.17195.x.
  14. ↑ 14,0 14,1 Piau, L.; Kervella, P.; Dib, S.; Hauschildt, P. «Surface convection and red-giants radii measurements». Astronomy and Astrophysics, 526, 2010, p. 12. DOI: 10.1051/0004-6361/201014442. A100.
  15. ↑ Ian Ridpath's Star Tales - Taurus the Bull