284 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	284 aC (cclxxxiv aC)
Islàmic	933 aH – 932 aH
Xinès	2413 – 2414
Hebreu	3477 – 3478
Calendaris hindús	-228 – -227 (Vikram Samvat) 2818 – 2819 (Kali Yuga)
Persa	905 BP – 904 BP
Armeni	-
Rúnic	-33
Ab urbe condita	470
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC
Anys
287 aC 286 aC 285 aC - 284 aC - 283 aC 282 aC 281 aC

El 284 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Tuca i Dènter (o també any 470 ab urbe condita). La denominació «284 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

• Ptolemeu II Filadelf és proclamat rei d'Egipte, entre festes i processions de gran magnificència.^[2]

• Alexandre fill de Lisímac de Tràcia, espantat per l'assassinat del seu germà Agàtocles, mort a la presó a mans de Ptolemeu Ceraune, fuig cap a l'Àsia Menor amb Lisandra, la vídua de son germà i demana protecció a Seleuc I Nicàtor, que accedeix. S'inicia la guerra entre els selèucides i Lisímac.^[3][4]
• Parisades II, fill de Sàtir III, succeeix el seu pare com a rei del Bòsfor Cimmeri.^[5]

• Aquest any són elegits cònsols Luci Cecili Dènter i Gai Servili Tuca.^[6]
• Batalla d'Arrècium, a Arrècium, entre la República Romana i algunes tribus celtes, principalment els sènons i els bois. El cònsol Luci Cecili Dènter era el comandant de l'exèrcit romà. Els gals guanyen la batalla, destruint l'exèrcit romà. Hi ha tres versions de la batalla: la que dona Polibi, la dels annalistes (Florus, Eutropi, Pau Orosi) i la d'Apià.^[7]

• Su Qin, influent polític i estrateg que va viure durant el període dels Regnes Combatents.^[8]
• Agàtocles de Tràcia, empresonat pel seu pare Lisímac i mort per Ptolemeu Ceraune.^[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 284 aC