15 del Pegàs

Infotaula objecte astronòmic15 del Pegàs
Tipusestrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F2V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra26,984 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,52 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta3,33 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,53 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.416 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi37,0591 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−61,603 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−59,169 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar8,2 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial18,921 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial11.700 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)21h 52m 29.9168s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)28° 47' 36.7507''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,63[7] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

15 del Pegàs (15 Pegasi) és un estel de la constel·lació del Pegàs.[8][9]magnitud aparent +5,53 i s'hi troba a 90 anys llum de distància del sistema solar.

15 del Pegàs és un estel blanc-groc, possiblement subgegant, de tipus espectral F6IV-V. No gaire diferent de Syrma (ι Virginis), té una temperatura efectiva de 6.316 ± 64 K. Lluix amb una lluminositat 4,2 vegades superior a la lluminositat solar.[10][11] El seu diàmetre angular, de 0,565 segons d'arc, permet estimar el seu radi, sent aquest un 70% més gran que el del Sol.[12] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 7 km/s.[13] Mostra un contingut metàl·lic notablement inferior al solar ([Fe/H] = -0,63). A més del ferro —l'abundància relativa del qual és una quarta part de l'existent en el Sol—, níquel i titani són igualment escassos.[14] Altres elements procedents de captura neutrònica com itri i bari mostren igual tendència.[15]

15 del Pegàs té una massa un 10% major que la massa solar i la seva edat s'estima entre 3.300 i 4.840 milions d'anys.[13][16] Malgrat el seu baix contingut metàl·lic, la seva cinemàtica indica que, com el Sol, és un estel del disc fi.[16]

Referències

  1. «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
  5. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  6. Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  7. «Abundances and kinematics of field halo and disk stars. I. Observational data and abundance analysis». Astronomical Journal, 2000. DOI: 10.1086/301548.
  8. «15 Pegasi -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
  9. «15 Pegasi» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 13 desembre 2020].
  10. Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
  11. Smiljanic, R.; Pasquini, L.; Bonifacio, P.; Galli, D.; Gratton, R. G.; Randich, S.; Wolff, B. «Beryllium abundances and star formation in the halo and in the thick disk». Astronomy and Astrophysics, 499, 1, 2009. pp. 103-119.
  12. van Belle, G. T.; van Belle, G.; Creech-Eakman, M. J.; Coyne, J.; Boden, A. F.; Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Rykoski, K. M.; Thompson, R. R.; Lane, B. F.; PTI Collaboration «The Palomar Testbed Interferometer Calibrator Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series, 176, 1, 2008. pp. 276-292.
  13. 13,0 13,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. pp. 941-947.
  14. Soubiran, C.; Girard, P. «Abundance trends in kinematical groups of the Milky Way's disk». Astronomy and Astrophysics, 438, 1, 2005. pp. 139-151 (Taula consultada en CDS).
  15. Mashonkina, L. I.; Vinogradova, A. B.; Ptitsyn, D. A.; Khokhlova, V. S.; Chernetsova, T. A. «Neutron-capture elements in halo, thick-disk, and thin-disk stars. Strontium, yttrium, zirconium, cerium». Astronomy Reports, 51, 11, 2007. pp. 903-919 (Taula consultada en CDS).
  16. 16,0 16,1 Ramírez, I.; Allende Prieto, C.; Lambert, D. L. «Oxygen abundances in nearby stars. Clues to the formation and evolution of the Galactic disk». Astronomy and Astrophysics, 456, 1, 2007. pp. 271-289 (Taula consultada en CDS).