151 aC
El 151 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Albí i Lucul o també any 603 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «151 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Antiga Roma
Hispània
- Lucul arriba a Hispània, i amb ganes de glòria, decideix atacar els vacceus, tribu que fins llavors no havia tingut cap relació amb els romans. Creua el Tagus i envaeix els seus territoris sense autorització del Senat. Ataca Cauca, on sospita que s'acumulen grans riqueses. Els pobladors es rendeixen, però Lucul no respecta el pacte i ordena la mort de tots els habitants. Moren unes 20.000 persones i els supervivents són esclavitzats.[5]
- Servi Sulpici Galba, és nomenat procònsol i rep Hispània com a província, on fa la guerra als celtibers. Ajuda als aliats romans que eren atacats pels lusitans, però l'exèrcit romà, cansat i indisciplinat, mostra signes de debilitat. Quan Galba es retira, els lusitans l'ataquen en una batalla terrible on moren set mil romans. Inici de la Guerra lusitana.[6]
- Lucul ha d'acabar l'atac als vacceus, perquè les ciutats li tanquen les portes o els seus habitants fugen, i es neguen a tractar amb ell. La falta de queviures l'obliga a retirar-se perseguit pels indignats vacceus, que l'obliguen a creuar el Douro, i va cap al sud, per a socórrer Servi Sulpici Galba, derrotat pels Lusitans.[7]
Necrològiques
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Titus Livi. Epítom, XLVIII
- ↑ Polibi. Història, XXXV, 3-4
- ↑ Polibi. Història, XXXV, 6
- ↑ Strickland, Jane Margaret. Rome, Regal and Republican: A Family History of Rome (en anglès). vol.1. A. Hall. Virtue, & Company, 1854, p. 511.
- ↑ Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 58-60
- ↑ Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 50-55
- ↑ Ciceró. Cató el Vell, De la vellesa, 9
|
|