Hadrià va ser aclamat com a "imperador" per segona vegada després de la victòria a Judea. Jerusalem és en gran part destruïda i saquejada de nou, després substituïda per una veterana colònia romana (Ælia Capitolina). Al lloc del Temple s'aixeca un altar a Júpiter. Judea passa a anomenar-se Síria-Palestina. Els jueus van ser prohibits de la zona al voltant de la ciutat i es van dispersar de nou per tot l'Imperi Romà.[2]
Mort sota tortura el metge jueu Akiva ben Iosef (v. 50-135).[3] Molts estudiosos van ser arrestats i torturats. El rabí Ximon bar Yohaï, deixeble d'Akiva, es va refugiar en una cova, va viure (dotze anys?) com a ermità i després va dirigir una escola a Tekoa (la tradició li atribueix l'escriptura del Zohar).[4] Els membres supervivents del Sanedrí van marxar de Yavne cap a Usha a Galilea, dirigits pel nou patriarca Rabban Simeon ben Gamaliel.[5] Molts fariseus van emigrar a Babilònia on es van unir a la diàspora.
↑Walter de Gruyter. Aufstieg und Niedergang der römischen Welt : Geschichte und Kultur Roms im spiegel der neueren Forschung, 1977, p. 2773. ISBN 978-3-11-007337-9.
↑ Continuum International Publishing Group. Chronology of the Roman Empire (en anglès), 2011. ISBN 978-1-4411-5478-1.
