134 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	134 aC (cxxxiv aC)
Islàmic	779 aH – 778 aH
Xinès	2563 – 2564
Hebreu	3627 – 3628
Calendaris hindús	-78 – -77 (Vikram Samvat) 2968 – 2969 (Kali Yuga)
Persa	755 BP – 754 BP
Armeni	-
Rúnic	117
Ab urbe condita	620
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC
Anys
137 aC 136 aC 135 aC - 134 aC - 133 aC 132 aC 131 aC

El 134 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Flac i Emilià o també any 620 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «134 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• Joan Hircà, que era Summe Sacerdot i príncep o etnarca de Judea després de l'assassinat del seu pare Simó Macabeu, és assetjat a Jerusalem pel rei selèucida Antíoc VII Sidetes.^[2]

• Aquest any són elegits cònsols Publi Corneli Escipió Africà Emilià i Gai Fulvi Flac.^[3]

• Corneli Lèntul, pretor a Sicília, s'enfronta als esclaus en la guerra servil i és vençut de forma humiliant.^[4]
• Fulvi Flac és enviat a Sicília contra els esclaus revoltats a la dirigits per Èunous, però no obté cap victòria destacada.^[3]

• Escipió Emilià és enviat a Hispània Citerior per posar final a la guerra de Numància. Recluta 20.000 homes i 40.000 soldats aliats, entre ells la cavalleria númida de Jugurta. Construeix una anella de set fortaleses al voltant de Numància, abans de començar el setge. Després de patir la pesta i la fam, la majoria dels numantins supervivents es suïciden abans de rendir-se a Roma l'any següent, el 133 aC.^[5]
• Quint Fabi Buteó és qüestor aquest any i el seu oncle (segons Apià) Escipió Emilià, li dona el comandament de quatre mil voluntaris allistats a Roma per lluitar contra els celtibers a la guerra de Numància.^[6]