12 del Bover
12 del Bover |
---|
Tipus | estrella binària, estrella binària espectroscòpica, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | F8V[1] |
---|
Constel·lació | Bover |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 36,385 pc [2] |
---|
Radi | 2,9 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | 1,95 |
---|
Magnitud aparent (V) | 4,83 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 6.245 K[4] |
---|
Paral·laxi | 27,484 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −59,831 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −23,157 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 17 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | 9,58 km/s[6] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 13.000 cm/s²[7] |
---|
Ascensió recta (α) | 14h 10m 23.9335s[2] |
---|
Declinació (δ) | 25° 5' 30.037''[2] |
---|
Metal·licitat | −0,03[7] |
---|
|
|
12 del Bover (12 Bootis) és un estel binari espectroscòpic[8][9] a la constel·lació del Bover. Amb magnitud aparent +4,82, la separació entre els seus components és d'aproximadament 1 segon d'arc. S'hi troba a 120 anys llum de distància del sistema solar.
Els dos estels que componen el sistema són dos subgegants blanc-groguencs de tipus espectral F9IV i F8IV respectivament. La primera d'elles, 12 del Bover A, és la més brillant i la menys calenta amb una temperatura superficial de 6.130 K. La seva lluminositat és 7,76 vegades la del Sol i el seu radi és 2,47 vegades major que el radi solar. 12 del Bover B té una temperatura de 6.230 K, una lluminositat de 4,69 sols i un radi de 1,86 radis solars. La diferència en lluminositat, malgrat tenir tipus espectrals pràcticament iguals, és deguda a la diferència de massa entre els dos estels (12 Bootis A té 1,416 masses solars i 12 del Bover B té 1,374 masses solars) així com del seu diferent estat evolutiu. Mentre que a 12 del Bover B encara té lloc la fusió nuclear d'hidrogen en el seu interior, 12 del Bover A, amb un nucli inert d'heli, està començant a transformar-se en una gegant vermella.
Ambdós estels orbiten al voltant del centre de masses comú cada 9 dies, 14 hores i 30 minuts. La seva separació mitjana és de 0,1245 ua, un terç de la distància que separa a Mercuri del Sol.
Referències
- ↑ «MK classifications of spectroscopic binaries». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 23-12-2008, pàg. 117–118. DOI: 10.1088/0067-0049/180/1/117.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
- ↑ «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 1-2009, pàg. 1099–1107. DOI: 10.1051/0004-6361:200810377.
- ↑ Dimitri Pourbaix «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 9-2004, pàg. 727–732. DOI: 10.1051/0004-6361:20041213.
- ↑ 7,0 7,1 «Lithium depletion and rotation in main-sequence stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 5-1990, pàg. 310–332. DOI: 10.1086/168691.
- ↑ «HD 123999 - Spectroscopic binary» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ Konacki, Maciej; Muterspaugh, Matthew W.; Kulkarni, Shrinivas R.; Hełminiak, Krzysztof G. «High-precision Orbital and Physical Parameters of Double-lined Spectroscopic Binary Stars—HD78418, HD123999, HD160922, HD200077, and HD210027». The Astrophysical Journal, 719, 2, 2010, pàg. 1293–1314. arXiv: 0910.4482. Bibcode: 2010ApJ...719.1293K. DOI: 10.1088/0004-637X/719/2/1293.
|
|