110 d'Hèrcules
110 d'Hèrcules |
---|
Tipus | estrella de tipus F, possible variable, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i estrella variable |
---|
Tipus espectral (estel) | F6V[1] |
---|
Constel·lació | Hèrcules |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 19,352 pc [2] |
---|
Radi | 2 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | 2,77 |
---|
Magnitud aparent (V) | 4,19 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 6.467 K[4] |
---|
Paral·laxi | 51,6743 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −335,655 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −9,086 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 18 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | 22,772 km/s[6] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 10.500 cm/s²[7] |
---|
Ascensió recta (α) | 18h 45m 39.7257s[2] |
---|
Declinació (δ) | 20° 32' 46.7131''[2] |
---|
Metal·licitat | −0,02[4] |
---|
Lluminositat | 6,3 lluminositats solars |
---|
Format per | |
---|
|
|
110 d'Hèrcules (110 Herculis) és un estel de magnitud aparent +4,20 enquadrat a la constel·lació d'Hèrcules.[8] Es troba a 62 anys llum de distància del sistema solar.
Característiques físiques
110 d'Hèrcules és un estel blanc-groc de la seqüència principal de tipus espectral F6V, encara que també ha estat catalogat com a F5.5IV-V, la qual cosa indica que podria estar finalitzant ja la fusió del seu hidrogen nuclear.[8] Té una temperatura efectiva de 6376 ± 39 K i una lluminositat igual a 6,3 vegades la lluminositat solar. El seu radi equival a poc més del doble del radi solar[9] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 14,1 km/s.[10]
110 d'Hèrcules no presenta excés en la radiació infraroja emesa ni a 24 μm ni a 70 μm, per la qual cosa no sembla estar embolcallada en un disc circumestel·lar de pols i enderrocs.[11] Tampoc mostra signes d'activitat cromosfèrica.[10] Com el Sol, la seva cinemàtica correspon a la d'un estel del disc fi.[12] Amb una massa un 42 % major que la del Sol, la seva edat més probable és de 2600 ± 100 milions d'anys.[9]
Composició elemental
110 d'Hèrcules evidència un contingut metàl·lic inferior al solar, sent el seu índex de metal·licitat [Fe/H] = -0,17.[9] En general, els nivells d'altres elements segueixen la mateixa pauta, a excepció de lantani, samari, europi i bari; aquest últim metall és un 66 % més abundant que en el Sol ([Ba/H] = +0,22).[13]
Finalment, assenyalar que la seva abundància relativa de liti és major que la del Sol (A(Li) = 1,75 enfront del valor solar 0,92).[14]
Referències
- ↑ Olin J. Eggen «Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity». Royal Observatory Bulletin, 1962, pàg. 79.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ Bengt Gustafsson «The chemical evolution of the galactic disk. I. Analysis and results» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 101–152.
- ↑ 8,0 8,1 110 Her -- Variable Star (SIMBAD)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Boyajian, Tabetha S.; McAlister, Harold A.; van Belle, Gerard; Gies, Douglas R.; ten Brummelaar, Theo A.; von Braun, Kaspar; Farrington, Chris; Goldfinger, P. J.; O'Brien, David; Parks, J. Robert; Richardson, Noel D.; Ridgway, Stephen; Schaefer, Gail; Sturmann, Laszlo; Sturmann, Judit; Touhami, Yamina; Turner, Nils H.; White, Russel «Stellar Diameters and Temperatures. I. Main-sequence A, F, and G Stars». The Astrophysical Journal. id. 101.
- ↑ 10,0 10,1 Martínez-Arnáiz, R.; Maldonado, J.; Montes, D.; Eiroa, C.; Montesinos, B. «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity. An estimation of the radial velocity jitter». Astronomy and Astrophysics. A79.
- ↑ Kóspál, Ágnes; Ardila, David R.; Moór, Attila; Ábrahám, Péter «On the Relationship Between Debris Disks and Planets». The Astrophysical Journal Letters. pp. L73-L77.
- ↑ Soubiran, C.; Girard, P. «Abundance trends in kinematical groups of the Milky Way's disk». Astronomy and Astrophysics. pp. 139-151.
- ↑ Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics. pp. 1121-1135.
- ↑ Takeda, Yoichi; Kawanomoto, Satoshi «Lithium Abundances of F-, G-, and K-Type Stars: Profile-Fitting Analysis of the Li I 6708 Doublet». Publications of the Astronomical Society of Japan. pp. 45-63.
|
|