L'óblast d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast d'Ucraïna meridional. Té una costa de 300 km de la mar Negra i el territori també inclou una part de la desembocadura del Danubi, com també la desembocadura del Dnièster, amb el seu estuari o liman, el liman del Dnièster. A part de les desembocadures d'aquests dos rius importants, l'óblast també compta amb unes importants albuferes (o estanys costaners).
L'óblast d'Odessa és rica en sistemes d'albuferes, limans, llacs i deltes. Té 8 espais designats d'interès internacional sota el conveni de Ramsar ("Convenció relativa a les zones humides d'importància internacional especialment com hàbitat d'aus aquàtiques"). Per tant, l'óblast també és una zona d'interès pels ornitòlegs per la seva riquesa en aus i zones de nidificació d'aus. Algunes albuferes i limans formen part d'un nou parc natural declarat el 2010, mentre que la zona del delta del Danubi a Ucraïna és reserva de la biosfera.
Rius
Típic paisatge d'aiguamolls i canyissars (phragmites australis) al delta del Danubi, reserva de la biosfera.
El sistema fluvial de l'óblast forma part de les conques de Danubi, Dnièster i Buh Meridional, i també de la conca de la mar Negra directament. El territori és banyat per uns 200 rius de més de 10 km de llargada, molts dels quals s'assequen a l'estiu. Els rius majors són: el Danubi (Дунай, Dunai), amb la desembocadura de Kília (Кілійське гирло, Kiliiske hirlo) que forma el delta de Kília (Кілійська дельта); el Dnièster (Дністер), amb el seu afluent Kutxurhan (Кучурган); el Kodyma (Кодима); el Savranka (Савранка), que és afluent del Buh meridional; i el Tylihul (Тилігул). Els rius majors tenen gran importància per a la navegació, la irrigació i la producció d'energia elèctrica.
Danubi (Дунай, Dunai), amb la desembocadura de Kília (Кілійське гирло, Kiliiske hirlo), que forma la frontera amb Romania, i el delta de Kília (Кілійська дельта), reserva de la biosfera.
Ialpukh (Ялпух), neix a Moldàvia i desemboca al líman d'aigua dolça homònima, prop del Danubi.
Kutxurhan (riu) (Кучурган, 109 km), neix al poble d'Olenivka (Оленівка) i passa per la ciutat de Kutxurhan abans de desembocar a un braç del Dnièster, el Turuntxuk (Турунчук).
Velykyi Kuiàlnyk (Вели́кий Куя́льник, 150 km), neix prop de la ciutat de Kotovsk i desemboca al seu liman. Tot ell transcorre dins de l'óblast d'Odessa.
Tylihul (Тилігул, 168 km), desemboca al liman homònim, que al seu torn, desemboca a la mar Negra.
Khadjýder (Хаджидер, 84 km) neix a Moldàvia i desemboca a l'óblast d'Odessa, alimentant l'albufera homònima a les vores de la mar Negra.
La part sud de l'óblast d'Odessa conté una sèrie de llacs anomenats els Llacs pre-Danubi d'Ucraïna (Придунайські озера України, Prydunaiskyi òzera Ukraïn·y). Els principals són cinc, dos dels quals de tipus liman, i tres de tipus "plana d'inundació", formats a la plana d'inundació del Danubi.
llac Ialpukh o Ialpuh (Ялпух, Ялпуг) — aquest llac de tipus liman és el llac natural més gran d'Ucraïna, alimentada pel riu homònim que neix a Moldàvia. A les seves vores es troben els municipis de Bolhrad, Krynytxne, Vladytxyn, Kotlovyna, Plavni i Ozerne, entre altres. Comunicava amb el llac Kuhurlui fins als anys 70, ara hi comunica mínimament, amb el consegüent estancament d'aigües.
llac Kuhurlui (Кугурлуй), de tipus plana d'inundació. Antigament estava separat del Ialpukh per una barra de sorra i l'aigua del Ialpukh entrava al Kuhurlui per un petit estret, però els anys 70 es va construir una petita presa amb una carretera, i ara hi passa poca aigua. El Kuhurlui connecta amb el riu Danubi a través de tres estrets, un dels quals amb resclosa, a més d'altres passos més petits pels peixos. En aquesta vora sud del llac es va construir un pòlder per cultivar cereals. Entre el 1939 i 1941, el llac va servir de base per la flota militar soviètica del Danubi. A la riba sud-est, es troba l'única colònia de pelicà cresp (Pelecanus crispus) d'Ucraïna, una espècie amenaçada i el pelicà més gran d'Europa.
llac Kahul (Кагул), de tipus plana d'inundació ("oxbow" en anglès).
Les albuferes de Tatarbunary es troben al raion homònim, entre Vylkove (a la frontera romanesa) i Tatarbunary. Aquestes albuferes sovint s'anomenen "llac", tot i que són salats, i a vegades també líman. Des del 2010, formen part del nou Parc nacional dels limans de Tuzlý.
El clima de l'óblast és continental moderat. Els estius són calorosos, els hiverns suaus, amb poca neu. Les temperatures mitjanes el gener són de -5º (a la secció nord) i -2 °C (a la secció sud), i el juliol de 21º i 23 °C, respectivament. La precipitació anual sol ser d'entre 340 a 470. Al sud són freqüents els períodes de sequera.
Parc nacional dels Limans de Tuzlý (Національний природний парк «Тузловські лимани»), prop del poble de Tuzlý (Тузли), aquest nou parc nacional, declarat el 2010, engloba una sèrie d'albuferes i limans d'aigua principalment salada al raion de Tatarbunary, a l'óblast d'Odessa. El territori del parc inclou parts dels anomenats llacs (озеро) i limans de Xagan·y (Шагани), Alibei (Алібей) i Burnàs (Бурнас), i també els anomenats llacs de Solone (Солоне), Khadjýder (Хаджидер), Karatxàus (Карачаус), Budury (Будури), Martaza (Мартаза), Mahalevske (Магалевське), Malyi Sassyk (Малий Сасик, "Sassyk petit") i Djanxeiske (Джаншейське).
Reserva de la biosfera del Danubi (Дунайський біосферний заповідник, Dunaiskyi biosfernyi zapovidnyk), a la secció del delta del Danubi anomenat "Delta del Kília" (Кілійська дельта). Aquesta part del Delta del Danubi està formada pel braç o la "boca de Kília" (Кілійське гирло, Kiliiske hirlo), que forma la frontera amb Romania.[1]
Reserva botànica de les praderies de Phyllophora de la badia d'Odessa (Філофорне поле Зернова - ботанічний заказник, Filoforne pole Zernova - botanitxnyi zakàznyk). Aquesta reserva marina fou creada el 2008 per intentar preservar una colònia única (per la seva grandària) de les algues vermelles anomenades Phyllophora, en alarmant regressió. Aquesta interessant concentració botànica fou descrita el 1908 pel científic S. A. Zernov, d'aquí el nom de la colònia. Vegeu un mapa de (la reducció de) l'àrea a "Reduction of the Zernov's Phyllophora fields in the Bay of Odessa" (2001)Arxivat 2009-05-17 a Wayback Machine. (UNEP/GRID-Arendal Maps and Graphics Library, en anglès).
Vuit zones humides designades d'interès internacional ornitològic sota el conveni de Ramsar ("Convenció relativa a les zones humides d'importància internacional especialment com hàbitat d'aus aquàtiques").
El llac de Sassyk o Kunduk (Сасик o Кундук), una albufera.
Política i govern
El naixement del riu Tylihul, prop del poble d'Oleksandrivka (Олександрівка).
Divisions administratives
L'óblast d'Odessa està dividida en 26 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion·y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 7 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de: Bílhorod-Dnistrovskyi (Білгород-Дністровський), Izmaïl (Ізмаїл), Il·litxivsk (Іллічівськ), Kotovsk (Котовськ), Odessa (Одеса), Teplodar (Теплодар) i Iujne (Южне).
L'óblast té un total de:
19 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 12 de les quals depenen d'un raion;
33 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat);
Bílhorod-Dnistrovskyi (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, romanès: Cetatea Albă; abans del 1944 — Аккерман, Akkerman)
Bíliaivka o Biliàivka (ucraïnès: Біл́яївка; anglès: Biliaivka)
Bolgrad (Болгра́д), a la ribera est del liman fluvial Ialpukh o Ialpuh (Ялпух o Ялпуг), el llac d'aigua dolça més gran d'Ucraína i un d'una sèrie de llacs o limans fluvials prop del Danubi.
Izmaïl (Ізмаїл), un port al delta del Danubi, centre turístic, de les indústries alimentària i pesquera
