 Òxid de manganès |
|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA |
![]()
 |
|
| Categoria | òxids |
|---|
|
| Color | negre, negre blavós, negre marronós |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa | entre 1 i 6,5 |
|---|
| Lluïssor | mat, terrosa |
|---|
| Color de la ratlla | negre, negre blavós, negre marronós, marró vermellós, marró fetge |
|---|
| Densitat | 2,8 - 4,4 g/cm3 |
|---|
L'òxid de manganès és el nom genèric que reben els òxids i hidròxids de manganès sense una composició exacta,[1] sovint poc cristal·lins.
El terme wad, sovint un sinònim dels òxids de manganès, va ser un dels primers termes que els miners empraven per referir-se a diverses substàncies minerals de color negre. Aquests minerals terrosos de manganès ja s'utilitzaven com a pigments a la prehistòria i en la fabricació de vidre a l'antiga Roma.[2]
Els minerals que poden considerar-se òxids de manganès si no s'analitzen prèviament són: akhtenskita, asbolana, aurorita, birnessita, coronadita, criptomelana, feitknechtita, groutita, hausmannita, hol·landita, manganita, psilomelana, pirocroïta, pirolusita, ramsdellita, rancieïta, romanechita, todorokita i vernadita.
Referències
- ↑ «Manganese Oxides» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ «Wad» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2022].
