Álvaro Navarro Serra (Faura, 17 de desembre de 1973), més conegut simplement com a Álvaro en el món de la pilota valenciana, és un ex-pilotaire, figura a batre en qualsevol de les pistes de qualsevol de les modalitats en què jugava gràcies per ser un esquerrà poderós i la seua professionalitat.[1] Va arribar a ser membre de la Selecció Valenciana de Pilota.[2] Va jugar en la nòmina de l'empresa ValNet.
Història
Comença a jugar als tretze anys a l'equip de Quart de les Valls en la modalitat de galotxa. L'any 1988 es matricula en l'Escola Comarcal de Pilota de Sagunt i queda campió dels Campionats Autonòmics d'Escoles de Pilota en la modalitat d'Escala i corda en la categoria de cadets. Un any més tard forma part de l'equip campió del Campionat de Galotxa - Trofeu El Corte Inglés en la modalitat juvenil. Debuta com a professional al trinquet de Borriana el 1992.
Ha sigut campió del Circuit Bancaixa quatre voltes, i altres quatre subcampió.
Pel que fa al Campionat Individual, n'és el dominador absolut, amb onze edicions guanyades i dues voltes finalista. L'any 1995 va arribar a la final en una partida històrica que acabà guanyant Genovés per 60 a 55. L'any 1998 es va proclamar Campió Individual per primera vegada i d'aleshores ençà té plaça fixa a la final. Després de guanyar per desena volta l'Individual, el 2009, Álvaro va anunciar que es retiraria d'aquesta competició.[3] Dos edicions després, la del 2011 hi tornà a participar arribant a la final i guanyant-la davant Soro III de manera ajustada (60-55).[4]
Álvaro és un jugador polifacètic que s'ha consagrat en modalitats tan diverses com les internacionals o el frontó. Ha viatjat en diverses ocasions al País Basc per enfrontar-se a pilotaris de renom com Agirre. A més, ha disputat quasi totes les edicions de l'Open Ciutat de València de Frontó.
L'expectació d'un desafiament mà a mà entre el campió vigent, Soro III, i l'onze voltes guanyador de l'individual, Álvaro, era tan gran que ValNet es va veure obligada a desmentir els rumors d'una partida[6] que finalment se celebrà Llíria i en la qual Quico, de roig, guanyà 60 per 45.[7] Álvaro no perdia un mà a mà des del 2004.[8]
A final de 2014 va anunciar la seua retirada, i va elegir com escenari per a la seua última partida el Trinquet de Pelayo, on s'enfrontà el 27 de desembre a qui havia estat el seu major rival esportiu:[9]José Cabanes Corcera, Genovés II.[10]
