El xermánicu ye ún de los tueros llingüísticos con más falantes dientro del indoeuropéu.
Carauterísticas xenerales
Carauterízase pol pasu del acentu llibre indoeuropéu a la primera sílaba radical y por camudar delles consonantes indoeuropees nun procesu fonéticu-fonolóxicu conocíu pol nome de primera mutación consonántica.
El tueru xermánicu ta xebráu en tres grupos de llingües:
Xermánicu nórdicu
Dientro d'esti grupu débese solliñar el xermánicu nórdicu occidental (col islandés y el feroés), y el xermánicu nórdicu oriental (col suecu, el danés y el noruegu). Esti últimu amuesa dos variantes, el Bokmål o noruegu de base danesa y el Nynorsk o noruegu de base dialeutal occidental (por agora pertenciente al xermánicu nórdicu oriental).
Ye'l grupu con más falantes, pues inclúi l'inglés y l'alemán. D'un llau puen estramase l'inglés, el frisiu, el neerlandés o holandés (col afrikaans) y el baxu alemán y d'otru l'altu alemán (col yiddish), que sufrió la segunda mutación consonántica).