Ésta ye una planta yerbáceaperenne que forma estenses colonies, dixebrando les sos rizomes qu'unvien espolones. Los tarmos tienen 15-30 cm d'altor con una o dos fueyes de 10-25 cm de llargor. Los tarmos florales tienen dos fueyes y les flores tópense dispuestes nun recímanu de 5-15 flores. Les flores son actinomorfes y hermafrodites. La corola presenta 6 tépalos y tien forma acampanada, de color blancu o rosa, dulcemente arumaos. El frutu ye una baga.
El lliriu los valles[1] (Convallaria majalis) ye un glucósido sólidu cristalín estrayíu de la planta.[3]
Tradición popular
En Francia dáse-y el nome de muguet, y ye símbolu de suerte y felicidá dende enantes de la Edá Media. Ye la flor del Primero de mayu, y esi día ye tradicional regalar muguet a les persones de la so redolada. Nos díes previos, ye costume faer escursiones a los montes pa recoyer ramilletes y ta dexáu que cualesquier los vienda nes cais o nel cantu de les carreteres.[4]
Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i–xxvi, 1–723.