El campeonatu surdió en 1998 por iniciativa del empresariu Don Panoz y corrió la so primer temporada en 1999. Panoz creó una asociación cola Automobile Club de L'Ouest (ACO), los organizadores de la 24 Hores de Le Mans n'empezar una carrera de 10 hores celebrada en Road Atlanta, llamada Petit Le Mans que tomo parte de la Professional SportsCar Racing series, en cual Panoz foi inversor. Al añu siguiente, el nuevu campeonatu camudo de nome a American Le Mans Series y adopto el reglamentu de la ACO. Componer d'ocho carreres feches d'ente dos y doce hores de duración, ente elles la Petit Le Mans y les 12 Hores de Sebring proveniente del Campeonatu IMSA GT. Les temporaes 2000 y 2001 tuvieron carreres n'Europa, que más tarde dieron llugar a la Le Mans Series. El 31 d'avientu de 2000 apostóse la Carrera de los Mil Años nel circuitu urbanu d'Adelaide, una fecha puntuable de la temporada 2000 que depués derivó en distintos intentos del ACO crear un campeonatu de sport prototipos n'Asia y Oceanía.
Ente que les primeres carreres de la American Le Mans Series solíen apostase en circuitos mistos armaos dientro d'óvalos, depués fueron ganando llugar los autódromos puramente dichos y los urbanos, munches vegaes compartiendo fecha cola Champ Car y la IndyCar Series.
Les dos carreres más importantes de la American Le Mans Series, les 12 Hores de Sebring y Petit Le Mans, tamién formaron parte del calendariu de la Copa Intercontinental Le Mans en 2011. En 2012, les 12 Hores de Sebring foi la fecha inaugural del renombráu Campeonatu Mundial de Resistencia.
La Grand-Am Series y la American Le Mans Series van fundir en 2014 so la denominación United SportsCar Racing, combinando les sos organizaciones y clases respeutives ya incluyendo les 24 Hores de Daytona y les 12 Hores de Sebring nel so calendariu.[1]
Los automóviles
Dende 2005 hasta 2008, el certame componer de cuatro clases: LMP1, LMP2 (Le Mans Prototypes, sport prototipos), GT1 y GT2 (Grand Touring, gran turismos), con reglamentos idénticos a los de les 24 Hores de Le Mans. En 2009 añadióse una quinta clase llamada ALMS Challenge, na que participaron los mesmos Porsche 911 GT3 Cup del IMSA GT3 Challenge.
En 2009, Audi y Porsche dexaron de competir respeutivamente nes divisiones LMP1 y LMP2 de la American Le Mans Series. Amás, a partir de la tercer fecha d'esa temporada nun se presentó nengún GT1. Por cuenta de esto, hubo una reestructura reglamentaria pa la temporada 2010, que s'aplicó en toles feches salvu nes 12 Hores de Sebring y Petit Le Mans, nes que se va caltener el reglamentu del ACO. Oldeáronse les prestaciones de los LMP1 y LMP2 nuna clase única LMP, los GT1 esaniciáronse, los GT2 pasaron a llamase GT, y los 911 GT3 Cup participaron nuna clase agora denomada GT Challenge. Per otra parte, añadióse una monomarca de sport prototipos llamada LMP Challenge, na que van participar los mesmos Oreca que compiten n'Europa na Fórmula Le Mans. En 2011, volvieron les clases LMP1 y LMP2 separaes.
Premiu adicional
L'asociación ACO dexa a los equipos de la ALMS ganen la so invitación automática a les 24 Hores de Le Mans. Esta foi una práutica qu'empezó cola primer edición de Petit Le Mans, una práutica que sigue hasta güei, onde'l primeru y segundu llugar de los equipos de cada clase tienen que ganase entraes pa participar nes 24 Hores de Le Mans del siguiente añu. La carrera de la ALMS en Adelaide nel añu 2000 tamién recibieron entraes automátiques.[2] Les invitaciones a los campeones de la serie empezar a unviara partir de 2003, pero pa la carrera de 2004[3] l'ACO siempres tuvo en cuenta a los equipos que compiten en carreres de ALMS, y munchos equipos de la ALMS tuvieron un ésitu atayante nes 24 hores.